ROBÒTICA

 

PEPITA I UNA GRAN AVENTURA

1. La creació

Un dia a classe a la cova del mag Cesc, el sargent Miguel i el capità Miler i jo el coronel Víctor el mag 

ens va ordenar que tenien que crear un robot que fos capaç de fer el que ell digués. I així doncs, vam 

començar a treballar. Al principi no va ser fàcil, ens va costar montar adequadament totes les peçes amb 

precisió, però després de llargs dies de treball finalment vam veure com es van encendre els seus ulls 

vermells i només veure com funcionaba el cerebre em va donar un pàlpit dient.-Li direm Pepita -vaig 

dir, i el mag Cesc va dir-aixó només va ser el principi d'una llarga aventura.

2. L’aventura

Cada dia, el mag Cesc ens feia fer reptes diferents amb la Pepita, alguns cops haviem de millorar coses 

del robot i altres vegades arreglar errors perquè funcionés millor també necessitavem posions per així 

que el robot fes cas a el mag Cesc i aquestes eran les que vam fer servir: 

El sargent Miguel ajudava a muntar 

peces i rodes.El capità Miler mirava que tot funcionés bé i el coronel Víctor intentava donar idees 

perquè la Pepita superés els reptes.Quan ho feien bé, el professor els posava millor nota. Però si alguna 

cosa sortia malament, havien de tornar-ho a provar.A poc a poc, la Pepita funcionava cada vegada 

millor i l'equip es sentia satisfet del treball..

3. El final

Al final de l'aventura vam aprendre moltes coses com per exemple treballar en equip o també competir 

per una bona nota, i així l'història entre Pepita i jo el sargent Miguel i el capità Miler va acabar i ens 

vam separar els nostres camins entre el robot i el seus creadors que s'en marxen amb una mica de pena 

però a la vegada amb felicitat d'haver compartit molts bons moments amb Pepita.